Avui m’he decidit a escriure sobre un tema que apareix sovint als tallers d’iniciació al BDSM que imparteixo.
A vegades, quan la gent s’hi inscriu, els faig algunes preguntes per poder enfocar el contingut al voltant dels seus principals interessos, i és aleshores quan identifico patrons que es repeteixen, dubtes comuns, etc.
Amb una d’aquestes preguntes pretenc esbrinar quina és la màxima preocupació que tenen les persones que entren en aquest món de pràctiques no convencionals. I sempre em semblen molt curioses les respostes. Abunda la por de no saber estar a l’altura o a no ser una bona persona submisa. Hi ha persones que ho expressen dient que no saben què s’espera d’elles, altres diuen que volen aprendre el comportament adequat per ser una bona submisa i altres que tenen por de posar-se nervioses i no complir amb les expectatives de la persona amb qui compartiran els jocs.
En aquest punt, m’agrada molt explicar als meus talleristes una anècdota que vaig viure fa uns anys i que se’m va quedar gravada. Era en un club de BDSM de Barcelona i m’havia assegut amb gent diversa per compartir l’espai, hidratar-me i fumar abans de passar a l’acció. Parlàvem de temes relacionats amb el sadisme i el llindar del dolor quan una de les persones va dir: “Fulaneta aguanta molt el dolor, és una de les millors submises que hi ha”.
No recordo gaire bé com va seguir la conversa, però aquestes paraules encara em ressonen al cap. Segons aquesta sentència, per ser una bona submisa has “d’aguantar molt”, és a dir, tenir un llindar de dolor molt alt o suportar el dolor que et proporciona la teva companya de jocs, encara que això no sigui font de plaer, sinó tot el contrari.
Segurament, a les persones que fa temps que sou per aquí, aquesta bestiesa no us sorprendrà gaire, ja que aquests personatges que no han entès absolutament res del BDSM abunden més del que voldríem. Però les persones que comencen la seva exploració no ho saben, i cada vegada que es troben amb un energumen com aquests, en el millor dels casos corren el risc de passar-se uns quants dies confoses.
“Aguantar” és una paraula que sempre m’ha grinyolat. M’ho han dit més d’una vegada algunes persones masoquistes amb qui m’he creuat i té un efecte en mi de libido killer bastant potent. “Aguanto força el dolor”, em comenten tot orgulloses esperant que comenci a desembeinar els meus instruments de tortura. No vull que aguantis res, els contesto, sobretot quan ens passem la vida suportant el dropo de torn a la feina, el masclista que tenim per veí i mil indesitjables que se’ns creuen diàriament i insisteixen a quedar-se una temporada forçant els límits de la nostra paciència.
Fa poc, algú em va comentar que per a ella “suportar el dolor” era un senyal de lliurament i una font de plaer. Aquesta font bevia del desig de veure’m gaudint el meu costat sàdic, de saber que ella podia proporcionar-me aquella excitació tan particular que em genera impactar el meu fuet una vegada i una altra sobre les persones. Aquí entrem en els terrenys complexíssims del consentiment, i us convido a conèixer aquesta roda que m’ha ajudat molt a evolucionar les meves reflexions sobre ell.
Peixet —un assistent que m’ha prestat recentment una companya—, quan explico això, afegeix: “Jo no sento un plaer especial a anar un dilluns al matí a fer encàrrecs a la meva Senyora, però tampoc m’importa”. És el mateix? Podem posar al mateix lloc un submís que fa algunes tasques per a la seva Senyora i un que es passa un parell d’hores experimentant un nivell de dolor més aviat alt?
Torno a la pregunta inicial: Com és una bona (persona) submisa?
Per a mi, una bona persona submisa hauria de tenir (o voler aprendre) unes qualitats i valors que són importants per a tu. Aquestes característiques, com moltes altres coses dins del BDSM, no són intrínseques del nostre espai kink, sinó que poden ser les mateixes que valorem en altres dinàmiques relacionals. Per a mi és summament important que les persones amb qui interactuo facin tot el possible perquè tinguem una bona comunicació. Com més propera, intensa i íntima és una relació, més ho necessito, tant al meu món convencional com als meus espais de perversió.
Un altre requisit que exigeixo als meus companys de joc és que posin atenció a descobrir els seus límits i busquin la manera de poder transmetre-me’ls amb tanta fluïdesa com sigui possible. Tampoc crec que això sigui una cosa només important al BDSM, però li donem un espai especial pel fet de desenvolupar pràctiques més arriscades que les que fem a la nostra vida vainilla.
Si penso en la persona dominant perfecta, esmentaria les mateixes característiques i n’afegiria algunes més com l’empatia, la responsabilitat i la humilitat, tots ells trets de personalitat que admiro i valoro moltíssim a les meves relacions properes, siguin relacions de compartir fuetades o de fer activisme pel dret a l’habitatge.
Gairebé m’atreviria a dir, per acabar la meva xerrada, que una bona persona bedesemera és, per a mi, una bona persona. I no dic “bona” fent referència a la generositat o l’amabilitat, sinó a tots aquells ideals que ens venen al cap quan pensem en algú admirable, el nostre avatar de referència, aquella persona que ens esforcem a ser per tenir una bona imatge de nosaltres mateixes.
Com és una bona persona per a tu? T’animo a fer una llista de les seves característiques i trets de personalitat, i tindràs més pistes per descobrir la bona persona submisa/dominant.
Relaxem una mica els nostres perfeccionismes i recordem que som aquí per gaudir i créixer, per conèixer-nos i connectar amb les persones, al cap i a la fi, no trobeu?
Abraçades!
Nara
Imatge: Montorgueil, Bernard. Extracte del llibre Le chevalet de Madame de Brandes. De la pénétration psychologique en matière d’éducation. L’invertie convertie