Frida i Nit. Relats eròtics
Amb aquesta fantasia d’hivern, torno a regalar-vos la meva creativitat en forma de relat eròtic. Aquest és el primer capítol de les històries de la Frida i la Nit, dues dones que no podien estar gaire temps separades l’una de l’altra.
Aquest capítol inclou un joc que vaig fer a través de X, en què vaig demanar als meus seguidors que escrivissin la primera paraula que els vingués al cap. Aquestes paraules apareixen en negreta al llarg del relat.
Aquest relat té copyright. Després de rebre diverses propostes per publicar un llibre, vaig decidir protegir els meus escrits. Són obres originals i em porta moltes hores presentar-les en la forma en què les trobareu aquí.
Si desitges publicar aquest relat, pots contactar-me i demanar permís a través del meu correu: ladynarabarcelona@gmail.com
Aquestes fantasies que llegiràs són pura ficció, però han nascut de manera original de les meves tendències i desitjos, així que podrien ser perfectament reals.
Un: la temptació
Era una tarda de diumenge tranquil·la. La pluja queia sense parar des de primera hora, i per això la Frida havia decidit planificar un dia a casa davant de la xemeneia.
Li costava relaxar-se, però havia fet tot el que se li acudía perquè res la molestés, ni tan sols els seus propis pensaments. Espelmes d’olors exòtiques, llum tènue al saló, música ambient de la seva playlist “relax” i el mòbil en mode avió formaven la seva petita trinxera contra l’estrès dels últims dies.
La Frida era una dona única, plena de carisma. Brillava tant quan estava entre la gent que havia après a buscar espais de silenci per digerir tots els estímuls que absorbia: les mirades d’admiració, els flirtejos dels joves àvids d’experiències MILF i les inevitables converses d’ascensor, de les quals sabia fugir amb elegància i discreció.
Aquella tarda es va asseure al sofà i, després de mirar una estona el foc absorta, es va adonar que havia oblidat una cosa: no havia desconnectat el timbre de casa seva, i just en aquell moment estava sonant, trencant aquell meravellós estat de pau al qual havia arribat.
El so la va sobresaltar.
Va dubtar uns instants, però finalment va decidir obrir.
Uns segons després tenia davant seu una dona somrient amb una ampolla de vi que la mirava amb il·lusió i expectació plantada a la porta. Era la Nit, l’amiga d’una amiga a qui havia conegut una nit en un festival de jazz i de la qual havia quedat fascinada.
En aquell moment no s’havia atrevit a dir-li res, i la Nit havia passat a ser simplement la musa secreta de moltes de les seves fantasies.
La Frida estava en estat de xoc davant d’aquella visió, però tot i així la va convidar a passar.
A la Nit li va encantar l’ambient de la casa i, amb un to molt còmplice, li va dir:
—Aquest és l’escenari perfecte per al que et volia proposar. Comencem amb una copa d’aquest vi que he portat?
Dos: trencar el gel
La Frida no s’ho podia creure. Per un moment li van venir ganes de cantar aquella cançó que tenia al cap: “la vida et dona sorpreses, sorpreses et dona la vida, ai Déu”. Però va preferir no trencar la dinàmica sensual que s’estava creant i va convidar la Nit a seure al sofà.
Les dues, juntes i somrients, van mirar una estona el foc mentre parlaven i calmaven els nervis.
No els va caldre gaire temps per trencar el gel.
Al cap de poc, la Nit va recolzar la seva mà sobre la cama de la Frida.
Ella va mirar aquella mà amb desig. El seu cap va començar a imaginar mil coses que volia fer-li, però es va frenar, perquè la simple contemplació d’aquella mà ja la tornava boja.
Després d’uns segons delectant-se amb l’expectativa, li va agafar la mà i va començar a llepar-li els dits lentament, un per un.
La Frida tenia un fetitxe molt particular i semblava que la Nit li hagués llegit el pensament.
Així com hi ha fetitxistes dels peus, potser n’hi ha de mans? No són les mans una part del cos plena de personalitat i història?
A ella li era igual si la seva inclinació tenia nom, si era legítima, perversa o normal. Feia temps que gaudia corrent com un cérvol pels marges del que la societat considera “normal”, i s’havia rendit a les seves passions extravagants, gaudint-les sense haver de donar explicacions a ningú.
El so de les llepades i el crepitar del foc componien una banda sonora preciosa per a aquella nit inesperada.
Mentre la Frida continuava entretinguda com una gata recorrent cada dit de la Nit, aquesta li va dir amb un to molt suggerent:
—M’agradaria saber si et sentiries còmoda en cas que adopti una actitud una mica dominant.
La Frida va somriure trapella immediatament i va respondre:
—Si us plau, pren les regnes sense por. Si vols, podem utilitzar una paraula de seguretat per a aquest joc de rol. Què et sembla “papaia”?
Les dues van esclatar a riure i van entrar en detalls sobre com procedir per cuidar-se i respectar al màxim el consentiment. D’aquesta manera es van sentir segures per continuar explorant el BDSM dins d’aquell joc de dominant i submisa que acabaven d’improvisar.
Tres: jocs retorçats
La Nit va començar a donar ordres a la Frida amb un to afectuós però ferm, i ella les seguia sense dubtar.
—Llepa’m més a poc a poc, recrea’t en cada dit com si no existís res més al món. Mira’m mentre ho fas. Posa’t davant meu de genolls. Ara baixa als peus, treu-me aquests talons i assaboreix-los també lentament.
—I tant, senyora. A les seves ordres.
—Puja per les cames. Continua llepant, però acosta’t a aquest lloc tan sagrat que tinc sota les calces.
La Frida va obeir, col·locant les seves mans sobre les cames de la Nit mentre continuava.
—Qui t’ha donat permís per tocar-me? —va dir la Nit amb un to sever mentre li donava una lleugera bufetada.
—Perdoni, senyora… sigui misericordiosa.
—A partir d’ara hauràs de demanar-me permís per a qualsevol cosa que vulguis fer. Ha quedat clar?
—Sí, senyora.
—Posa una mica de vi a la boca. Acosta’t i dona-me’l de beure. Ara llepa aquí amb tot el teu esforç —va dir assenyalant la seva vulva mentre es treia les calces.
Així van continuar durant una bona estona, barrejant sabors i delectant-se.
Quatre: esclats
La Frida es va lliurar en cos i ànima a explorar cada racó de la seva senyora, perdent la noció del temps.
El cos de la Nit tremolava mentre arribava al clímax amb intensitat.
Després va arribar la calma.
Es van abraçar en silenci, i la Nit va començar a plorar suaument.
Quan el seu orgasme havia estat tan gran, li passava això. Però si l’altra persona simplement l’acompanyava, es convertia en una alliberació profunda.
La Frida la mirava completament enamorada.
La seva ment es va omplir de pensaments inquiets. Com podia ser que una dona així s’hagués fixat en ella? Com podria retenir-la al seu costat per sempre?
Però aquells pensaments es van esvair de cop quan la Nit va lliscar la seva mà entre les cames de la Frida i va començar a moure-la amb decisió.
La Frida es va adonar que encara estava intensament excitada —i que aquella mà era exactament el que necessitava en aquell moment.
Es va rendir a les sensacions i, al cap de pocs minuts, va sentir que s’acostava al límit.
—Estic a punt d’escorre’m…
—Sí. Et correràs perquè jo t’ho ordeno.
Els crits de la Frida van omplir l’espai.
Cinc: la cuina
—Empat —va dir la Nit somrient—. Ja estem iguals.
Va fer una pausa.
—I si vols… podem tornar a començar.
La Frida va riure.
—D’acord. Però primer cuinaré alguna cosa bona per agrair-te un dels millors moments de la meva vida.
Van anar a la cuina nues, aturant-se a besar-se cada dos passos.
Van trigar cinc hores a aconseguir un plat d’espaguetis.
Però aquesta història… la deixo per al pròxim capítol.
Notes
Si després de llegir això vols planificar una aventura amb mi i alguna de les meves amigues, pots veure aquí les meves condicions.
Referències
“La vida te da sorpresas” — cançó de Rubén Blades, Pedro Navaja